L'Associació d'Amics del Ferrocarril de les Illes Balears (AAFIB) va néixer a Palma el 13 de març de 1989 amb la voluntat de conservar, estudiar i divulgar el patrimoni històric ferroviari de les Illes Balears. Des de fa més de tres dècades, l'entitat ha mantingut viu l'esperit del ferrocarril com a element clau de la història, la identitat i la mobilitat de Mallorca, i recentment ha aconseguit crear un museu ferroviari propi a Son Carrió, coincidint amb el 150è aniversari del ferrocarril a Mallorca.

L'entitat agrupa un col·lectiu divers i cohesionat d'aficionats al ferrocarril, que inclou modelistes, restauradors i especialistes en tren real. Té locals socials i presència activa a nombrosos municipis, encara que destaca la seva vinculació amb Sóller i la col·laboració amb el Ferrocarril de Sóller.

Al llarg de trenta-sis anys, l'AAFIB ha defensat activament el patrimoni ferroviari, participant en mobilitzacions ciutadanes i en la reivindicació d'elements simbòlics com el quilòmetre zero de Palma. Ha impulsat publicacions, exposicions, jornades, actes commemoratius i activitats periòdiques de gran participació ciutadana, com també ha fet una destacada tasca divulgativa a través de mitjans digitals.

L'Associació és avui el principal punt de trobada i referència informativa sobre la història ferroviària a les Illes Balears, amb un valuós arxiu documental i fotogràfic, i una trajectòria marcada pel rigor, la constància i el compromís cívic.

Premi Ramon Llull per la seva trajectòria exemplar en la defensa, conservació i divulgació del patrimoni ferroviari de les Illes Balears; per la seva aportació decisiva a la cultura, i pel seu compromís sostingut amb el patrimoni col·lectiu i la participació ciutadana.

Llevant en Marxa és una associació sense ànim de lucre dedicada a la Cooperació Internacional. Va ser fundada el 1996 per un grup de persones de Mallorca, principalment del sector sanitari. El seu primer projecte es va desenvolupar a l'Amazònia peruana, centrat en la salut i l'educació. Des d'aleshores, ha estès la seva labor solidària a altres països d'Amèrica i Àfrica.

L'entitat treballa per millorar la qualitat de vida de les persones i comunitats més desfavorides. Promou projectes de cooperació, desenvolupament sostenible i solidaritat activa. La seva actuació es distingeix per la transparència, la professionalitat i la clara vocació humanitària. Defensa els drets humans, l'accés a l'educació, la salut i la igualtat d'oportunitats. Manté una presència continuada a zones afectades per conflictes, pobresa i desastres naturals. Impulsa iniciatives en educació, salut, igualtat de gènere i accés a recursos bàsics com l'aigua potable.

El seu compromís amb la dignitat humana és ferm i constant en el temps. Contribueix a la sensibilització social a les Illes Balears mitjançant programes educatius i campanyes de conscienciació. Mobilitza voluntaris i coordina equips multidisciplinaris amb gran eficàcia 

Té un impacte global, amb la qual cosa demostra que les iniciatives locals poden tenir influència internacional. Actua com a ambaixadora dels valors solidaris i humanitaris de les Illes Balears. La seva trajectòria constitueix un exemple de responsabilitat social i cooperació internacional.

Reflecteix compromís, professionalitat, ètica i entrega constant en totes les seves accions. El reconeixement de la seva labor posa en valor la cooperació, la solidaritat i la justícia social.

Premi Ramon Llull per la seva trajectòria, per ser un referent en solidaritat, cooperació i servei a les persones més vulnerables.

Nascut a Palma el 1946, Eugeni Aguiló va esdevenir una figura essencial en la història de la Universitat de les Illes Balears. Va liderar la creació del Departament d'Economia Aplicada i de la Facultat d'Economia i Empresa de la UIB, i va contribuir de forma significativa a la divulgació i al prestigi d'aquestes disciplines.

La seva trajectòria docent va començar a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en economia industrial, abans de tornar a Palma amb la clara ambició de contribuir al desenvolupament de la recentment creada UIB. Des de 1986 va exercir com a catedràtic d'Economia Aplicada i va formar generacions d'economistes de les Illes Balears.

Va fer una recerca pionera i transversal, ja que va estendre els seus estudis a l'economia del sector turístic i mediambiental, en què es va consolidar com una autoritat reconeguda. La seva influència va ser fonamental en la creació de la Facultat de Turisme, a la qual va ajudar a situar-se en els primers llocs dels rànquings universitaris internacionals.

Va ser un autor prolífic amb una àmplia producció que inclou articles, llibres i capítols, que destaquen pel rigor i les aportacions a l'estudi del turisme, l'estacionalitat i la predicció de la demanda hotelera.

Els seus estudis acadèmics, tant sobre l'estructura econòmica de les Balears i el turisme com sobre les accions ambientals per dur a terme, són citats per la literatura especialitzada. A més, els seus articles en premsa sobre aquestes matèries van generar debat i reflexió entre actors socials i polítics, gràcies a la seva capacitat d'anàlisi rigorosa i accessible.

Premi Ramon Llull per la seva contribució excepcional a la universitat i a la societat balear: per haver creat estructures acadèmiques clau, formar generacions d'economistes, impulsar la recerca en turisme i medi ambient, i difondre coneixement de manera rigorosa i compromesa. La seva trajectòria combina l'excel·lència acadèmica amb el profund compromís social i humanitari.

Albert Torres és un ciclista menorquí amb una trajectòria destacada tant en carretera com en pista. Des dels seus primers èxits en la categoria de cadet, ha estat campió d'Espanya en ruta en diverses categories, fins culminar el 2010 amb la conquesta del Campionat d'Espanya Sub-23 en ruta i el tercer lloc en contrarellotge. Aquest mateix any va aconseguir importants victòries sobre la pista, en proclamar-se campió d'Espanya de Puntuació i de Madison en categoria elit.

La seva carrera en pista ha estat especialment brillant i ha assolit el cim del ciclisme mundial. El 2014 es va proclamar campió del món de Madison al costat de David Muntaner, i ha aconseguit títols europeus en Puntuació i Madison al costat de Sebastián Mora. A més, ha obtingut nombroses medalles a campionats del món i d'Europa, així com diplomes olímpics en els Jocs de Londres 2012, Tòquio 2021 i París 2024, i el de campió olímpic a Santiago de Xile 2025. Paral·lelament, Albert Torres ha mantingut la passió per la carretera i hi ha estat sempre compromès, amb l'exercici d'un paper fonamental com a gregari a Movistar Team des de 2020. Amb aquest equip ha participat a grans voltes per etapes, com el Giro d'Itàlia i el Tour de França, i les ha finalitzat, a més de nombroses de clàssiques amb prestigi internacional.

Premi Ramon Llull per ser un exemple d'esforç, dedicació i compromís amb l'esport, i demostrar que l'excel·lència esportiva es pot aconseguir

Margalida Jordà Munar és la directora del Projecte Socioeducatiu Naüm, entitat sense ànim de lucre que neix l'any 2000 amb l'objectiu de donar resposta a la necessitat d'atenció directa a les persones joves en dificultat o conflicte social a la barriada de Son Roca. La labor de la senyora Jordà s'ha caracteritzat per tenir una visió integral i humanista de la intervenció socioeducativa, i impulsar una metodologia proactiva, participativa i comunitària que situa les persones i les seves famílies en el centre de l'acció social. Gràcies a la seva capacitat de gestió, compromís ètic i sensibilitat social, el Projecte Naüm ha promogut processos reals d'inclusió social i creixement personal en els àmbits socioeducatiu, sociolaboral, sociocultural, sociosanitari i psicosocial.

La seva direcció ha estat clau per revertir dinàmiques d'exclusió, generar oportunitats i teixir sòlides xarxes de col·laboració amb altres agents socials del territori, ha enfortit el teixit comunitari i ha afavorit la transformació social de Son Roca. La seva trajectòria ha contribuït de manera decisiva a dignificar la intervenció social i a empoderar col·lectius especialment vulnerables.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la trajectòria, el lideratge i el compromís social de la senyora Margalida Jordà Munar, per la seva destacada labor com a directora del Projecte Socioeducatiu Naüm, la seva contribució a la inclusió social, a la transformació comunitària i a la millora de la qualitat de vida de la població més vulnerable de la barriada de Son Roca.

Fundada el 1926, l'entitat d'origen balear enguany celebra els primers cent anys d'història, sent l'únic banc espanyol cent per cent familiar des del seu naixement. Quatre generacions han mantingut la propietat i la gestió del projecte, una rara avis en un sector tan sotmès a fusions i concentracions. A Espanya parlar d'empresa familiar és fer diana a la nostra economia real, la que sosté l'ocupació i genera riquesa. La visió a llarg termini és una de les senyes d'identitat de les empreses familiars, que solen prendre decisions orientades a la continuïtat i estabilitat més que al benefici immediat. Això es tradueix en ocupació sostinguda, més resistència als cicles econòmics i profunda vinculació amb el territori. En aquest context, Banca March ocupa una posició rellevant, la continuïtat de l'accionariat ha donat forma a un model de negoci únic basat en quatre puntals fonamentals: compromís accionarial, assessorament especialitzat, qualitat de servei i excel·lents professionals.

Aquests principis han guiat Banca March durant un segle d'història i han contribuït a consolidar el banc com un referent en la gestió patrimonial i l'assessorament a empreses, amb un focus especial en les empreses familiars, sempre amb una relació basada en la confiança i el llarg termini.

Des dels inicis aquesta entitat ha canalitzat l'estalvi balear, cercant solucions i productes per al desenvolupament empresarial de les Illes Balears i de la societat balear en conjunt.

D'altra banda, també s'ha de destacar el suport institucional que sempre ha ofert a la nostra Comunitat Autònoma, sent-ne entitat tresorera i col·laborant en els diferents instruments de política financera al servei de les pimes i els autònoms de les Balears.

Banca March està reconeguda per Great Plau to Work com una de les millors empreses per treballar a Espanya. Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria centenària, dels valors que han inspirat la seva activitat i de la seva contribució decisiva al desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears, com també del seu compromís amb el territori, l'ocupació i el progrés de la societat balear.

Joan Oliver, Maneu (Palma, 1935), és una personalitat de referència en la vida artística i cultural de les Illes Balears. Net del pintor paisatgista Joan Fuster, va créixer en un entorn profundament vinculat a la creació artística. Es va titular com a professor mercantil i va cursar estudis de ciències econòmiques i història.

Va iniciar la seva trajectòria professional en l'àmbit empresarial. Des dels seus primers anys va mantenir un compromís ferm i constant amb la cultura pròpia del territori. Va exercir el càrrec de secretari de l'Obra Cultural Balear i va jugar un paper decisiu en la seva continuïtat i estabilitat. Va ser l'impulsor de la col·laboració amb Joan Miró, a qui va convèncer per fer una sèrie de litografies.

Fa més de quaranta anys va decidir orientar plenament la seva activitat professional cap al món de l'art: va ser un dels fundadors del Taller 6a, espai de gran rellevància en la creació contemporània; va fer una destacada labor com a marxant de l'artista Juli Ramis, i ha exercit de comissari a nombroses exposicions de rellevància cultural.

És propietari i director de la galeria Maneu, referent indiscutible del panorama artístic balear. Des d'aquest espai ha contribuït de manera constant a la promoció i difusió d'artistes. La seva labor ha enfortit el mercat de l'art a les Illes Balears.

Per tant, la seva trajectòria es caracteritza pel rigor, la constància i el compromís, i per haver unit visió empresarial i vocació cultural al servei de l'interès col·lectiu.

L'any 2023 va ser distingit amb la Medalla d'Or del Foment del Turisme.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria exemplar i continuada en favor de l'art i la cultura de les Illes Balears, del seu compromís amb les institucions culturals, de la seva contribució decisiva a la projecció dels artistes del territori i del seu paper fonamental en la preservació, difusió i enfortiment del patrimoni cultural balear.

Estella Matutes Juan (Eivissa, 1950) és una destacada metgessa i investigadora de projecció internacional. Ha dedicat la vida professional a la medicina especialitzada, concretament a l'àmbit de l'hematologia.

La seva trajectòria científica s'ha centrat en l'estudi de les leucèmies i els limfomes. En aquests camps ha aconseguit un reconeixement àmpliament consolidat a escala internacional.

És autora de multitud d'articles científics publicats a revistes de gran impacte. Aquesta producció reflecteix l'excel·lència, la constància i el rigor de la seva labor investigadora.

La seva contribució ha tingut una incidència directa en la millora del diagnòstic clínic. Així mateix, ha permès optimitzar el tractament de milers de pacients a tot el món.

Pel nivell de formació i la gran experiència ha treballat a centres mèdics de màxim prestigi: ha desenvolupat la part essencial de la seva carrera a l'Hospital Royal Marsden de Londres i també a l'Institut de Recerca del Càncer, institució de referència mundial. Tots dos centres són capdavanters en la recerca i el tractament oncològic.

Manté actualment una estreta col·laboració amb l'Hospital Clínic de Barcelona. Des d'allà continua l'activitat investigadora i de transferència del coneixement.

Aquesta trajectòria la situa com una de les hematòlogues més influents de la seva generació. Ha estat pionera en la lluita contra el càncer des de les Illes Balears.

Ha projectat el nom d'Eivissa a l'àmbit científic internacional. La seva labor ha contribuït de manera decisiva a l'avanç de la medicina moderna.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva excepcional trajectòria científica i mèdica, de la seva contribució decisiva a l'avanç de la recerca en hematologia, de l'impacte internacional de les seves aportacions al diagnòstic i tractament de les leucèmies, i d'haver projectat el nom de les Illes Balears i d'Eivissa als més prestigiosos centres de recerca i medicina del món.

En data 17 de desembre de 2002, es va inscriure l'Associació de Criadors del Ca Eivissenc d'Eivissa i Formentera en el Registre d'associacions de la Comunitat Autònoma del Govern de les Illes Balears. Aquesta associació està formada per persones en qui desperta l'interès la raça del ca eivissenc i que tenen l'objectiu de millorar-la, conservar-la i fomentar-la. L'any 2007 es va elaborar el Llibre genealògic del ca eivissenc i se'n va regular el funcionament. Durant tots aquests anys, l'Associació ha aconseguit preservar les aptituds de la raça del ca eivissenc. Com tothom sap, a la majoria de les cases pageses d'Eivissa tenien cans eivissencs com a animals de companyia i, per tant, l'ús social que es donava al ca eivissenc es transmetia de generació en generació com un element més de la família. Per això, aquesta associació té, entre d'altres, les funcions següents: preservar la raça del ca eivissenc, incrementar-ne les capacitats i la resistència física, reglamentar el procés d'aparellament i lluitar pels interessos d'aquesta raça, a través de l'organització de certàmens i exposicions, per donar-li visibilitat i ajudar a preservar la nostra cultura i patrimoni. D'altra banda, mitjançant l'Associació del Ca Eivissenc d'Eivissa i Formentera, s'ha duit a

terme una gran tasca de divulgació de les múltiples qualitats i utilitats d'aquesta raça.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva tasca en la preservació, millora i promoció de la raça del ca eivissenc, com també de la seva contribució a la cultura i el patrimoni d'Eivissa i Formentera.

Juan Bautista Costa Juan, nascut a Formentera l'any 1942, és capità de la marina mercant, escriptor, editor i docent. Es formà en estudis nàutics a Palma i Barcelona; va obtenir el títol de pilot el 1963 i el de capità el 1969, i va assumir el seu primer comandament el 1973.

Va dur a terme disset anys de navegació professional a navilieres estatals i internacionals, amb les quals va participar en rutes transatlàntiques i va operar a ports d'Europa, Àfrica i Amèrica, experiència amb què va consolidar un perfil de gran solvència tècnica i responsabilitat.

El sector marítim, clau per al desenvolupament de les Illes Balears, trobà en ell un professional de referència.

A partir de 1981 inicià una intensa producció bibliogràfica especialitzada en maniobra, estiba, navegació a vela, seguretat marítima, construcció naval i meteorologia aplicada.

És autor de 28 llibres, manuals que han esdevingut obres de referència per a patrons, capitans i estudiants de nàutica, i que continuen sent indispensables en la formació tècnica reglada.

La seva obra destaca per integrar el coneixement tradicional de la maniobra clàssica amb les innovacions tecnològiques modernes, fet que la situa en un lloc rellevant dins la bibliografia nàutica espanyola 

Fundà l'Escola de Nàutica a Formentera, amb la qual va contribuir de manera decisiva al sistema formatiu marítim.

Exercí també funcions directives al port esportiu de Formentera i a la naviliera UMAFISA, vinculada al transport interinsular, i va afavorir la modernització d'aquest servei.

Resident a Formentera, ha mantingut un ferm compromís amb la preservació del patrimoni cultural i marítim balear.

La seva trajectòria sintetitza una vida dedicada a la mar, al servei públic, a la formació i a la projecció cultural, per la qual cosa esdevé un element de prestigi per a Formentera i per al conjunt de les Illes Balears.

Per la seva dilatada i exemplar trajectòria professional; per la seva contribució decisiva a la formació de generacions de marins; per la seva aportació al prestigi del sector marítim, i pel seu ferm compromís amb Formentera i amb el conjunt de les Illes Balears

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva vocació de servei i de la seva valuosa contribució al patrimoni marítim i cultural de la nostra comunitat.

La Federació de Futbol de les Illes Balears, fundada ara fa cent anys, constitueix una de les institucions esportives més representatives i arrelades de la nostra comunitat. Al llarg d'un segle d'història, ha estat una peça clau en l'organització, la promoció i el desenvolupament del futbol a totes les illes, i ha consolidat una estructura sòlida al servei de clubs, jugadors, àrbitres i aficionats.

Des dels inicis, la Federació ha treballat per vertebrar l'esport base; impulsar les competicions autonòmiques, i garantir la formació i professionalització de tècnics i col·legiats. La seva labor ha permès que milers d'infants i joves trobin en el futbol una escola de valors com l'esforç, la companyonia, el respecte i la superació.

Durant aquests cent anys, ha acompanyat el creixement del futbol balear fins a situar-lo en el panorama nacional, per contribuir a la projecció dels nostres clubs i esportistes més enllà de l'àmbit insular. Així mateix, ha sabut adaptar-se als canvis socials i esportius, modernitzant les estructures i reforçant el compromís amb la igualtat, la inclusió i el joc net.

El centenari de la Federació no només simbolitza la longevitat d'una institució, sinó també el reflex d'una comunitat unida a l'entorn de l'esport com a element de cohesió social i identitat col·lectiva.

Premi Ramon Llull per la seva trajectòria centenària; per la seva contribució al desenvolupament de l'esport; pel seu paper fonamental en la formació i projecció de generacions de futbolistes a les Illes Balears, i per la seva valuosa aportació al progrés esportiu i social de la nostra comunitat.

Laura Pons Olives, natural de Menorca, és una actriu amb una trajectòria professional caracteritzada per la versatilitat, el talent i el profund compromís amb les arts escèniques. Des dels inicis en el teatre local, ha demostrat una capacitat excepcional per interpretar rols diversos, combinant rigor tècnic amb sensibilitat artística.

Al llarg de la seva carrera, ha participat en nombroses produccions teatrals, cinematogràfiques i televisives, en les quals ha destacat per la intensitat de les seves interpretacions i per l'autenticitat amb què dona vida a cada personatge. El seu treball ha rebut el reconeixement de crítics i companys, i l'ha consolidat com a figura rellevant del panorama cultural balear.

A més de la seva labor interpretativa, Laura Pons Olives ha treballat en la formació de noves generacions d'actors, impartint tallers i col·laborant en projectes educatius que fomenten el talent i la creativitat a Menorca i al conjunt de les Illes Balears.

El seu compromís amb la cultura menorquina es reflecteix també en la difusió del teatre i la narrativa local, per mitjà dels quals acosta històries, tradicions i valors de la nostra terra a un públic més ampli. La seva carrera ha contribuït a la projecció exterior de la cultura balear, i a situar el talent de Menorca en l'àmbit nacional i internacional.

Premi Ramon Llull per la seva excel·lència artística, per la seva contribució a la difusió i projecció de la cultura de Menorca i de les Illes Balears, i per la seva valuosa aportació al món de les arts escèniques.

Esperança Cladera Gil, nascuda a Muro, és una velocista mallorquina especialista en els 200 metres i el relleu 4 x 100. Membre del CTEIB des de la temporada 2024-2025, competeix amb el València Club Atletisme.

Els seus èxits i la seva progressió la situen com una de les joves més destacades de l'atletisme balear:

─ Va debutar internacionalment el 2018 al Campionat d'Europa Sub-18 a Gyor, amb una cinquena plaça.

─ El 2025 va guanyar els 200 metres al Campionat d'Espanya en pista coberta.

─ Va formar part del relleu espanyol 4 x 100, que va establir rècords nacionals, i va guanyar la Medalla de Plata davant Jamaica.

─ Al Campionat d'Europa per Equips va establir un altre rècord amb el mateix equip.

─ Va aconseguir la Medalla de Bronze als Jocs Universitaris d'Estiu a Bochum.

─ Al Campionat del Món 2025 a Tòquio, l'equip espanyol de 4 x 100 va quedar cinquè.

És una esportista que combina talent, esforç i disciplina, qualitats que la consoliden com referent esportiu de les Illes. A més, la seva trajectòria projecta l'atletisme balear internacionalment i inspira noves generacions.

Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva trajectòria i aportació a l'esport, per ser inspiració per a noves generacions d'atletes i pel seu compromís amb l'excel·lència i l'esportivitat en el rendiment esportiu.

Maria Teresa Llull Martí, presidenta de la Fundació Respiralia, lidera la lluita contra la fibrosi quística (FQ) en l'àmbit associatiu i al capdavant de la Fundació. Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos reconeixements per la seva dedicació i per la labor de l'organització en favor de la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia.

Sota la seva presidència la Fundació Respiralia s'ha consolidat com un referent regional i nacional en el suport als pacients amb fibrosi quística, atès que ofereix serveis integrals, programes de formació, activitats d'integració social i suport continu a les famílies.

Maria Teresa Llull ha impulsat projectes significatius, com l'organització d'esdeveniments solidaris i programes d'educació en salut, amb un impacte directe en la visibilització de la malaltia i en la millora de la qualitat de vida dels afectats. La seva dedicació de més de 35 anys li ha valgut distincions com el Premi Rosa del Mar.

Gràcies al seu compromís i lideratge, la Fundació Respiralia, en col·laboració amb l'Associació Balear de Fibrosi Quística, és avui una institució de referència en el suport i l'atenció a les persones amb fibrosi quística i a les seves famílies.

Premi Ramon Llull per la seva trajectòria, la seva dedicació altruista i el seu lideratge en la millora de la vida de les persones amb fibrosi quística.

Fundador i principal impulsor del grup Trablisa, és una figura clau en el desenvolupament econòmic, social i empresarial de les Illes Balears.

La seva trajectòria representa un exemple d'emprenedoria arrelada al territori, de compromís amb la comunitat i de visió a llarg termini, valors que encaixen plenament amb l'esperit dels premis Ramon Llull. Des que es va crear, Trablisa ha evolucionat fins a convertir-se en un grup empresarial de referència, que genera ocupació estable i de qualitat per a milers de persones, tant a les Illes Balears com a altres territoris, sense perdre mai el vincle amb l'arxipèlag. Sota el lideratge de Miquel Bordoy, l'empresa ha destacat per promoure la professionalització, la innovació i la responsabilitat social corporativa. L'any 2025, coincidint amb l'aniversari de Trablisa, resulta especialment significatiu reconèixer una trajectòria empresarial que ha contribuït de manera decisiva al progrés econòmic i a l'enfortiment del teixit productiu de les nostres illes.

Trablisa ha estat no només un motor econòmic, sinó també un agent compromès amb iniciatives socials, culturals i solidàries, que col·labora activament amb entitats locals i dona suport a projectes d'interès general. La figura de Miquel Bordoy encarna els valors de l'esforç, la constància i el compromís amb les Illes Balears, i s'ha convertit en un referent per a noves generacions d'emprenedors i professionals.

Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva trajectòria empresarial exemplar, a la seva contribució al teixit econòmic de les nostres illes i al seu compromís constant amb l'excel·lència i la innovació